Segones Jornades sobre Gestió de la informació científica (JGIC-2013)

Posted on Actualizado enn

SEGONES JORNADES SOBRE GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ CIENTÍFICA (JGIC-2013) 28 de febrer i 1 de març de 2013

Institut d’estudis catalans, IEC


Organització: JoanDomènec Ros i Ricard Guerrero

Coordinació: Llorenç Arguimbau


Les sessions es varen organitzar en 3 conferències i 5 taules rodones. SIGMA AIE va participar en la quarta taula rodona: Programes i Serveis d’informació científica.


A la Conferencia inaugural, que va ser presentada per Enric Claverol (Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació), es va comentar la importància de tenir bones eines de recerca i documentació. La Fundació Catalana per a la Recerca va néixer el 1976 on es dedicava a Recerca només el 0,2% del PIB (enfront del 1,7% actual i  del 3% que s’inverteix a USA). El seu objectiu era i es despertar la consciencia sobre la ciència i un seguiment quantitatiu de la mateixa. Alguns exemples promoguts per la Fundació:  CESCA (1991), ICREA(2000), que promou l’atracció agressiva de talent, CAPCIT (grup de treball que comunica ciència al Parlament), Portal Catalunya Recerca (2005), accessible via Internet per suport als investigadors que venen a Catalunya, 2011 – Premis nacionals de Recerca,
En resum, es parla de la necessària connexió: empresa privada à investigadors à capital risc à emprenedors.

A la taula rodona, d’Innovació, es va parlar de la relació entre la innovació i les patents, però que les patents només son un reflex parcial i mes si parlem de OpenInnovation. I que no tot el que es patenta s’aplica, és a dir, no tenim un indicador que una patent estigui realment en explotació. S’està intentant definir una patent única a nivell europeu (on no estan ni Espanya ni Itàlia). També es comenta que la OCDE adverteix que la qualitat de les patents està disminuint. Es va parlar del tema del mecenatge com una bona via i es comentà el cas de Pere Mir i Puig que, amb el que havia guanyat amb la seva innovació ho va donar tot a la recerca.
També es va fer èmfasi en la necessitat de tenir cada cop mes eines intercomunicades donat que actualment hi ha grups de recerca molt mes oberts i no hi ha prou eines per satisfer el servei.  Es diu que fins ara s’ha invertit mes en personal que en eines de suport, s’ha de treballar en eAdministració, explotació de dades, descentralització de processos (connectivitat), explotació de dades on-line… Es parla que hi ha d’haver més impacte de la recerca en el mercat. S’ha de fer una racionalització dels centres tecnològics i orientació de les empreses cap a Europa (7è PM).
Es dona finalment una bona definició d’innovació: “innovació es quan hi ha IVA”, és  a dir, la recerca s’ha convertit en quelcom que es pot vendre. També es pot innovar en processos, no tot tenen que ser productes. Si aquesta innovació en processos dona com a resultat un estalvi a finals d’any per la empresa, estem parlant d’innovació. S’ha de fomentar la valorització de la Recerca, generar Spin-offs i patents i comunicació a la societat. L’informe Epitec diu que les empreses innovadores tenen menys pèrdues que la resta d’empreses, i les vendes derivades de processos d’innovació, han augmentat.

A la taula rodona. Dades obertes, es presenta el Grup Catalunya Dades, que es un grup que treballa sobre la obertura i reutilització de dades, son gent amb perfils diferents. Les dades estan esperant perquè les explotem. Podem fer recerca sobre qualsevol tipus de dades. Sempre que es parla de OpenData, pensem en les administracions, però què es fa en la universitat amb les dades de Recerca?. El 23 febrer va ser el OpenData day i molt poques universitats van participar-hi o col·laborar-hi. P. Exemple, Universitat de Granada, va publicar els seus pressupostos en obert aquell dia.
De la recerca, tenim moltes dades a banda de les ja tradicionals (CV, activitats…): Dades observacionals (temperatura…), Dades experimentals (resultats parcials), Dades d’ordinador (simulacions…). Aquestes dades es guarden i prou (normalment les té l’investigador en local) i només un 25% diuen que comparteixen les dades obertament. Com anècdota, es parla del síndrome Golum ‘les dades son meves’, realment, per compartir hauria de haver-hi una compensació, es clar que compartir pot fer que les investigacions vagin mes ràpid o que no es repeteixin experiments o resultats. Els científics haurien de ser mes oberts i els instituts han de definir una política clara al respecte, que les societats científiques s’obrin. De tota manera, s’ha de diferenciar entre accés públic i accés obert. Tots els actors han de col·laborar en tot el procés de: capturar, filtrar, elaborar i distribuir la informació. Obert significa públic i reutilitzable. Es comenta que el 27 i 28 de març es celebra el Big Data Week.

A la Conferència: Portal de Recerca de Catalunya, que va ser presentat per Miquel Puig i Lluis Anglada, màxims responsables del procés de consorciat, es comenta que s’està duent a terme una iniciativa de consorci de serveis universitaris de Catalunya. S’han fusionat el CESCA (serveis informàtics de gran capacitat –supercomputació-, sobretot es dedica a telecomunicacions –anella científica) i el CBUC (gestió de les biblioteques de les universitats). Es tracta d’agafar actuacions que fan les universitats i es consideri que es poden fer plegats. El consorci aplegarà les universitats públiques catalanes, la UOC i la URL. Les seves funcions seran:      El que feia CBUC i CESCA,  eAdministració (que abans duia la ACUP), Serveis consorciats TIC, Central de compres, altres.
A mig termini (3-5 anys) el que es vol tenir son una sèrie de serveis dels quals, les universitats podran utilitzar el servei consorciat o bé seguir fent servir el que tenen, per no interferir en l’autonomia pròpia de la universitat.
Lluís Anglada , sobre el Portal de la recerca: Portal únic obert a empreses organitzacions finançadores i públic en general. Que contingui tota l’activitat investigadora feta a Catalunya.  Com a primer pas, es volen agafar les dades dels sistemes CRIS i dels IRs (repositoris institucionals) i alguna informació de RECERCAT i carregar-ho al Portal. Al mon només hi ha tres models que ho tinguin resolt així, per tant, no es un repte senzill.
Ja hi ha algo de feina feta (RECERCAT, TDX, Portals de recerca de les universitats). Però s’ha de determinar com recollir aquesta informació. Ja hi ha elements estandarditzats: RIs (documents), CVN (persones), Organitzacions (UNEIX). Treure informació dels RIs es mes senzill que treure-ho dels CRIS.

A la tercera taula rodona. Ciència 2.0, es varen donar exemples d’us de noves tecnologies: IPHES, Portal UB, UPC-net, DRAC (UPC i UIC). I algun exemple com, poder pujar pre-prints o els documents que vulgui l’investigador directament.

A la quarta taula rodona: Programes i serveis d’informació científica, es presenten les 3 eines de recerca que mes s’estan utilitzant a les universitats catalanes:
          ARGOS de SIGMA, producció científica (+presentació per part de UPF)
          DRAC de UPC-NET, s’utilitza a la UPC i UIC
          GREC de UB, s’utilitza a 8 universitats

Respecte a ARGOS es presenta la part de eines de producció científica fent èmfasi en les iniciatives/col·laboracions que s’estan duent a terme relacionades amb CVN-FECYT,  euroCRIS-CERIF, ORCID, etc… i la UPF explica com estan aquestes eines de ARGOS integrades dins del sistema de recerca de la universitat i la utilitat que tenen, sobretot centrant-se en el Portal de producció científica.

En general, les eines per introduir la informació estan be, tot i que es poden millorar, però falta potenciar la explotació de la informació científica.

A la cinquena taula rodona: Recerca i Biblioteca. Es va destacar el paper de les biblioteques en la Recerca i com aquestes, amb els seus experts en informació tenen un paper rellevant en la recerca (documentalistes,…). Es parlen dels espais de treball del Parc Taulí. I dels recursos que dedica Bayer i, en general, les farmacèutiques en la recerca. Els assajos es fan als hospitals i estan molt regulats (generen molta documentació), el procés de registre també, després hi ha autoritzacions i estudis de post-autorització. Els serveis de documentació, a Bayer, formen part de la recerca.

En resum, trobo que varen ser unes jornades molt interessants on es va veure clarament les principals necessitats en l’àmbit de la recerca, molt centrada en l’ús compartit tant de dades com de serveis per aprofitar sinèrgies i potenciar tots els outputs de la recerca, convertint-los en innovacions i potenciant alhora la col·laboració sector públic-privat.


Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s